La incompetència dels governants espanyols només és superada per la covardia dels pusil.lànimes que els segueixen.
Follow
Joaquim Nadal
@quimnadal
Joaquim Nadal’s Tweets
El moment més emocionant de l’acte del Saló de Sant Jordi: veure com encara li brillen els ulls al President Pasqual Maragall.
La repressió de l’1-O és un fet provat i tangible. Identificable amb noms i cognoms de persones de totes les edats afectades. El PSC si vol ser alguna cosa a la política catalana, i més li valdria, hauria d’esmenar Josep Borrell.
A l’Oriol Junqueras, a en Joaquim Forn, a en Jordi Sánchez i a en Jordi Cuixart una abraçada molt càlida, i un desig que és un clam: us volem a casa. Cada minut de cada dia és una injustícia, avui la injustícia val per dos.
Conec bé tots els presos i preses. Uns més que altres. Amb alguns hi ha sintonia personal i una certa discrepància política. Avui i cada dia els abraçaria totes i tots. Sé que el seu lloc és a casa. Admiro la seva enteresa; em costa saber què s’ha de fer. Condemnem la injustícia.
Patrícia Plaja ens va fer una lliçó magistral al màster de comunicació cultural de la UdG. Amb el 155 l’eficàcia penalitza, la incompetència té premi.
Barbaritat, incompetència, desastre. Involució. Les llibertats són innegociables. Les trepitgen els mateixos que ho feien. #llibertatjordis
Trist i indignat vull fer arribar a Josep Rull que em va fer oposició quan jo era al govern la meva amistat i solidaritat, extensiva a tots.
Escolto un polític que afirma que primer són les lleis i després els homes. Em pensava que les lleis les fan justament els homes.
Pedro Sánchez atribuye unilateralmente al independentismo el atropello al Estatut i la fractura de la sociedad catalana. Error de bulto, percepción equivocada: los primeros atropelladores y fracturadores son otros, y Sánchez los tiene más cerca.
Em sembla que un Estat amb els poders ben posats ja hauria començat les accions necessàries per inhabilitar la JEC per flagrant contradicció amb la doctrina del TJUE pel que fa la condició de diputat d’Oriol Junqueras.
Avui a primera hora he vist cua d'ex-militants d'ICV a les portes d'ERC.
Ahir morí Jordi Nadal Oller (Cassà de la Selva, 16/3/1929-Barcelona, 8/12/2020). Historiador i mestre d’historiadors. Deixeble de Jaume Vicens Vives. Sense les seves aportacions no es podria entendre ni la història de la població (Catalunya i Espanya) ni la revolució industrial.
Arribarà un dia que un jutge farà ingressar en presó preventiva un altre jutge pel fet de mantenir fets, actituds i pensament reaccionaris i potser feixistes.
Costa molt d’entendre la tossuderia de mantenir tancada intermitentment la restauració. No s’entén que es mantingui tancat de les 10,30 a les 13. Potser encara té sentit restringir els sopars, però impedir la continuitat des de les sis del matí fins les cinc de la tarda no en té.
L’enorme lliçó d’humanitat que estem vivint aquests dies no l’esborra la plètora de fanàtics, histèrics,hooligans, dogmàtics, fonamentalistes, que contamina cada dia l’espai virtual. Cada fanàtic a les xarxes és un petit dictador en potència.
"Quan a Odessa i Moscou sonen els canons de bronze, l'arròs que hui està a nou demà estarà a onze". Dita valenciana del segle XIX. Recordada pel prof. Jordi Nadal en classe d'Història Econòmica, a 1er d'Econòmiques, 67-68. Universitat de València. M’arriba per amics i familiars
El to i el contingut de les respostes d’Oriol Junqueras, des de la presó, són les d’un candidat amb totes les de la llei.
Quan l’Aute va fer la mili a Girona l’Antoni Vares li va deixar el seu estudi enganxat a la muralla, al costat del portal de Sant Cristòfol, on pogués pintar. En alguns murs de les casernes hi va deixar art efímer. Potser algun racó del Parc del Migdia podria portar el seu nom.
El govern d'Espanya actua contra la Constitució i contra Espanya encara que soni estrany.
Si hi havia algun dubte sobre les causes de la presó preventiva dels sobiranistes detinguts el jutge Llarena l’ha dissipat. Manté la presó preventiva pel manteniment i el risc de manteniment d’una ideologia.
Avui de matinada ha mort Núria Arnay Bosch, regidora de l’Ajuntament de Girona de 1983 a 1991. Directora de Treball. Una dona forta, valenta, elegant, compromesa i activa. Compartim la tristesa de tots i acompanyem la seva família en el dolor.
La Moncloa un cop més fa una lectura equivocada del discurs del President, de l'oferta de diàleg, i de la suspensió d'una declaració no feta
Regna un silenci profund després de Temps de Flors i la lluna emboirada de Bertrana treu el cap darrere el campanar.
Potser algun dia la companyia alliberarà l’escut i tota la finestra...
Els ridículs que estem acumulant en els temps més recents farien estremir Josep Tarradellas.
Què estem fent? La liquidació del passat és veriginosa. Però és un suicidi col.lectiu
En els primers anys de la transició el llenguatge i les actituds dels advocats de La dreta recalcitrant i els crits vociferants davant el Suprem haguessin estat perseguits per la justícia que ara empresona catalanistes.
Des de tots els punts de vista Oriol Junqueras és menys perillós que el dimoni gros dels Pastorets que és un ciutadà molt honorable. L’encadenament de ridículs ens retorna a l’època de l’esperpent.
El dret el fan les societats.En una societat feudal preval el dret feudal. En una societat democràtica la democràcia fa el dret i no el dret la democràcia. Fa, desfà i refà adaptant el dret a cada moment històric. És subtil però el tema de l’imperi de la llei i les regles del joc
Viure de prop la troballa, veure la íntima satisfacció dels actors més directes, descobrir que una Catedral amaga sempre sorpreses és tot un regal de Nadal.
Digui el que digui la vicepresidenta, una determinada aplicació del 155 ens portaria a un retrocés de quaranta anys i dos dies.
No entenc com gairebé ningú no esmenta ni subratlla la petició del President de "desescalar" la tensió,rebaixar el conflicte i obrir diàleg
Voleu dir que està ben triat el lloc d’aquesta marquesina? Xoca amb el patrimoni.
Imatge del vitrall retrobat en el seu conjunt amb fragments del XIII i del XIV.
Homenatge i reconeixement a l’empresari olotí Josep Serra. Sempre recordaré una trobada amb el Pt Maragall i empresaris. El President preguntava com anaven els negocis. Josep Serra respongué: tinc un negoci que mai no sé si sóc a dalt o a baix.
A què et dediques?: als ascensors.
Veig que algú amb afecte ha creat el hashtag #quimnadal70 i aprofito per donar les gràcies a tots i totes els que m’heu felicitat. Abraçades.
De disbarat en disbarat sempre hi ha un escenari pitjor.
Rebuig a la sentència, solidaritat i dolor compartit amb els presos i les seves famílies, un pensament especial per Carme Forcadell i Dolors Bassa. Reclamació de lideratge i proposta.
Rius de gent omplen carrers i places, carreteres i vies en defensa dels drets civils individuals i col.lectius i de la dignitat del país.
Aquest vespre sigui quin sigui el resultat es posarà a prova la qualitat dels candidats. No oblidarem però que n’hi ha a la presó que no es podran expressar amb llibertat.
Emmanuel Macron no ha estat mai al coll de Banyuls. Si hi hagués estat entendria algunes coses que ara no enten i obriria el pas del coll immediatament.
Que el 155 hagi arribat a Patrícia Plaja, professional eficient i exemplar, el fa grotesc i esperpèntic.
És molt patètic veure parlar de dignitat els actuals dirigents del Psoe.
Avui fa 41 anys d’una data que recordo amb emoció. M’acompanyen a la fotografia dos amics traspassats Ricard Dalmau Ximinis i Jaume Curbet Hereu.
Quote Tweet
Tal dia com avui del 1979- Es constitueix el primer Ajuntament democràtic després de la dictadura franquista; Joaquim Nadal pren possessió del càrrec d'alcalde de #Girona @quimnadal
Una lenta i progressiva normalitat. Potser aquest dipòsit del servei de Correus es podria treure o desplaçar.
El retorn del Girona a primera divisió i l’ascens a l’ACB del bàsquet Girona marquen un moment esplendorós per la ciutat. Reconeixement als impulsos econòmics i esportius que ho han fet possible. Marc Gasol i Manchester City.
Catalunya va retrocedir en les seves competències en el moment zero de l’inici del procés: la sentència contra l’Estatut de 2010.
Els que s'alien 'contra' la independència de Catalunya han tingut moltes oportunitats d'aliar-se a favor de Catalunya i no ho han fet.
Després de cinquanta dies de confinament hem passat de la roba d’hivern a la d’estiu sense ni adonar-nos-en.
Podem afegir que en el desolador panorama general el senyor Pedro Sánchez convocant les eleccions ha fet el negoci d’en Robert i les cabres.
Davant la proliferació de pintades a tota la ciutat de Girona i la incidència directa sobre el paisatge urbà i elements patrimonials caldria una acció decidida de l’Ajuntament amb voluntat exemplaritzant i pedagògica.
Només valorem les coses quan no les tenim. Que importants són els bars i els restaurants per la sociabilitat.
En la mort de Pilar Mundet un record emocionat. Va ser una bona alumna com recorden els seus mestres, va ser una bona professora com recorden els seus alumnes, va ser una bona alcaldessa de Tossa com recorden els convilatans, i va ser una bona amiga com recordem els amics.
L’expiació, sense acarnissament,per l’obligada dimissió de l’alcalde socialista de Badalona exigia grandesa i generositat que no ha existit.
Les oportunitats perdudes són una càrrega feixuga.
Josep Fontana Lázaro, mestre d’historiadors, referent de l’ofici, especialista en la crisi de l’Antic Règim, en els problemes de la hisenda espanyola. Autor a Eumo d’una Història de Catalunya, autor d’obres monumentals sobre la societat contemporània i el capitalisme. Savi.
No sé qui va treure les tanques. Entenc tots els arguments però voleu dir que les coses havien de tornar a aquesta situació? No seria millor treure les escales i deixar la columna neta? I de la bústia què?
Després de l’anunci i la certificació de la dissolució d’ETA l’acostament dels presos és el mínim gest que es pot esperar d’un estat democràtic.
En un panorama de confusió total i tergiversació endèmica esquerres i dretes són conceptes que ja no volen dir res i que s’apliquen sense criteri a tort i a dret.
Un record emocionat de Modest Prats sis anys després. Amb veu de tro Prats predicava amb la mateixa passió els arguments de la llengua, del país i de la fe. La fe dels humils, dels modestos mai tan ben dit, de l’església dels pobres.
Hi havia un temps que CiU pactava alcaldies i investidures amb el PP, i investidures amb el PSOE i aquestes aliances no crispaven res.
Toquen les sis a la Catedral. Els quarts són plens però les hores es perden esmorteïdes. Hi ha al carrer un silenci total. És un silenci plàcid però la densitat afegida recorda la sordidesa epidèmica que ens té enclaustrats.
Tota la colla de figurants i figurons que acompanyaven amb arrogància Susana Díaz hauran d'assumir que el seu temps ha passat.
A dormir emprenyat amb el món. Amb uns perquè veuen gegants on hi ha molins i amb els altres perqué estan creant gegants on hi havia molins.
Mentre, el virus va fent. Els que reparteixen patents d’incompetència s’ho haurien de fer mirar. Tant n’hi ha per donar com per vendre.
La inauguració avui a Girona de la Casa Cacao dels germans Roca Fontané és una de les millors notícies dels darrers anys. Inversió intel.ligent al cor de la ciutat.
Un dissabte més sense esmorzar al Pont de Pedra, saludar la Nuri al quiosc de la Rambla, comprar el diari, tornar a casa i pensar un dia diferent.
Ahir a la tarda va morir Jordi Casanovas Miró, home bo i savi, sensible i generós, conservador del MNAC i president de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics. Quina tristesa.
En la mort de Jordi Nadal Oller:
A Jordi Maluquer de Motes i Josep Playà, al Borja de Riquer i Albert Carreras, a Josep M Fonalleras, a Carles Geli i al Oriol Puig, articles ajustats i que fan justícia.
Qui repararà tots els danys? Qui eixamplarà els cors encongits? Qui aconsolarà el plor indignat? Qui referà les ànimes trencades?.
Als vorals de la C31 entre Verges i Vilacolum hi ha un mar groc de ginesta pletòric.
Quan es vol governar amb autoritat i s’ha perdut el crèdit és fàcil de caure en una pulsió autoritària símbol del fracàs i esca d’un major descrèdit. Amb exemples a l’escala local, nacional, estatal, europea i mundial.
Vist el panorama de contradiccions per totes bandes i si féssim un referèndum com el que (no) es va acordar per a Escòcia?
Me parece que ayer el PSOE desmintió su pasado,atacó su presente,hipotecó su futuro y traicionó a miles de militantes y millones de votantes
Plou. S’ha aixecat un dia gris plom. Veig regalimar els ràfecs. Sento el ritme canviant del goteig a les teulades. Un dia per la intimitat i el confinament dins el confinament.
L’eficàcia dialèctica de les declaracions al TS em sembla d’una contundència demoledora. Però em commou més saber que compareixen serenament i amb gran dignitat i que no venen del carrer sinó de la presó. I mira que amb alguns hem discrepat i discrepem!
Alcalde i President
Ha mort en Joan Birba que fou treballador de l’Ajuntament de Girona i durant un temps secretari de l’alcaldia. Poca gent sap que va tenir un paper clau per mediació del seu pare en l’origen de “Girona m’enamora” de Ricard Viladesau. Viatjava en globus i podia tocar el cel.
Feliç d’incorporar-me al catàleg de Pagès editors de Lleida amb aquests Noms d’una vida. Un llibre de perfils biogràfics amb un accent personal.
Mira que era fàcil donar per bona la resposta del Pt Puigdemont vist que si jutgem pels tertulians de TV3 no va haver-hi declaració d'ind!!!
Solidaritat total, silenci reverencial, reconeixement absolut pels serveis de seguretat i pels responsables polítics al cap dels dispositius
La barana del Pont de Pedra neta d’afegits vegetals dona un to de civilitat bàsica.
El calendari devora dies de manera inexorable. Pensem cada dia amb els que són a la presó i amb els que són a Brusel.les i no poden tornar. Us volem tots a casa.
El silenci pesant d’avui s’assembla més a un divendres sant dels anys cinquanta que a un diumenge a la tarda del segle XXI.
Llampega i trona. Plou suaument i l’aigua s’escola entre els còdols lluents. Cada gota sona aprofitada. Baixa la temperatura. Bon dia.
El joc de sumes i restes que fa la senyora Arrimadas és profundament trampós i el tema de la llei electoral és una cançó enfadosa que es remunta als orígens dels temps.
Exultants amb prudència per la marxa del Girona FC a primera divisió. Motius de satisfacció i esperança. Gran tesultat i bona classificació.
Dimecres 2 de juny a la venda. Gràcies Maria Campillo pel pròleg.
Textos que commouen, textos que sacsegen, textos que revolten. Girona etapa inevitable al final del drama.
Mai no m'havia sentit tan lluny del partit que he mirat de representar durant trenta-tres anys.Error tàctic,estratègic,ideològic i polític.