Quinze dies després de l’acord per a la mesa del Congrés dels Diputats, la quantiat d’especulacions en forma d’informació que han anat apareixent porten, probablement, a algunes conclusions errònies que caldrà aclarir aviat. No hi ha cap negociació en marxa amb ningú, ni s’ha presentat cap projecte d’amnistia a cap partit polític, ni per descomptat no he pres cap decisió relativa al en funció de les possibles negociacions que es puguin emprendre.
Hi ha converses amb diferents actors polítics, com és lògic. La majoria són converses que ja teníem en la legislatura passada, en què a vivia sense opcions de participar en cap negociació per decisió de tots els actors polítics que ara demanen de conversar. Vull dir que s’ha de vigilar molt a no confondre aquestes converes amb una negociació. Massa temps s’ha volgut fer servir el concepte “diàleg” com a sinònim del de “negociació”, quan són dos conceptes sensiblement diferents. El diàleg és previ a tota negociació; pot servir per fixar el marc en què aquesta pot discórrer, o pot servir per comprovar que no hi ha marge de negociació. Això ho veurem en els propers dies.
La nostra posició just al mig de tot l’escaquer polític comporta una responsabilitat, sobretot davant dels nostres electors i els catalans, i per això importa tant la forma com el fons. Com que vam proposar-nos de no parlar ni a través d’intermediaris ni tampoc a través dels mitjans, és inevitable que d’altres ho facin per nosaltres i es creïn ficcions.
En aquest sentit, i perquè es pugui tenir informació directa sobre quin és el marc que proposarà a tothom que s’interessi per obrir negociacions amb nosaltres, dimarts que ve dia 5 de setembre, a les 11h, en parlaré en la conferència inaugural de la jornada interparlamentària que hem convocat a Brussel·les per coordinar les accions a dur en el darrer tram de la presidència espanyola del Consell de la UE.
Translate post